martes, 15 de noviembre de 2011

Josep Fontana: Cataluña Carlista

L’estudi dels règims absolutistes ha demostrat que el seu sistema encoratja la
inversió en la renda de la terra i en els drets feudals, que són activitats en les quals
el pes del control local és més fort que la intervenció reial i on, en conseqüència,
no s’ha de témer que la monarquia pugui canviar les regles del joc. Sabem que
això és el que va passar a la França de Lluís XIV i dels seus descendents,
28
i que
els interessos de la burgesia del comerç i de la indústria, que se sentia marginada,
el van empènyer finalment a donar suport a la revolució contra la monarquia. Per
la seva naturalesa, en canvi, un sistema com el que es va consolidar a Anglaterra
després de la Glorious Revolution, on la política i les finances de l’Estat estaven
controlades al Parlament per l’aliança entre els terratinents del feudalisme bastard
i els comerciants lligats als grans negocis colonials, un sistema on l’estabilitat política i financera estava garantida pels mateixos que estaven interessats a conservar-la, va estimular la inversió en el comerç i la indústria.
En el cas dels catalans el desenvolupament d’un règim representatiu havia
de fonamentar-se en la conservació i la millora del seu sistema de llibertats i privilegis, basat en les Constitucions de Catalunya, que no eren concessions reials,
no eren furs, com es diu erradament amb molta freqüència, sinó textos discutits
i aprovats en Corts pels tres braços en què es dividia la representació de la societat catalana, i sancionats pel rei. Les Constitucions i altres drets de Catalunya
eren el cos de lleis d’un estat: un codi propi del Principat, similar als existents
en altres estats de la monarquia, com per exemple a la Nueva recopilación, que
s’usava com a repertori legal a la Corona de Castella —i que amb les Partidas
integrava el que s’acostumava a designar com les «leyes del reino»—, però de diferent naturalesa que aquestes, ja que les lleis castellanes no requerien, en el temps
a què m’estic referint, l’aprovació de les Corts.
29
A Catalunya, en canvi, el mecanisme de l’aprovació de lleis en les Corts estamentals, amb totes les seves limitacions —unes limitacions que en aquells moments s’estaven començant a superar en altres països, com es pot veure a l’Anglaterra del segle XVII o als estats
del Llenguadoc al segle XVIII— se seguia mantenint viu.
Que el sistema estigués en evolució ens ho pot mostrar el pes que estava
adquirint aquesta institució encara no prou estudiada que és l’anomenada conferència dels tres comuns, on s’integraven representants del Consell de Cent i de
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ: ELS MOTIUS DE CATALUNYA
19
28. Claude HOCQUET, Le sel et le pouvoir, 1985, p. 431-434, i la seva contribució a J. PH.
GENET i M. LE MENÉ, Genèse de l’état moderne. Prélevement et distribution, 1987, en especial p.
218-219.
29. I. A. A. THOMPSON, «Castile: polity, fiscality, and fiscal crisis», a Philip T. HOFFMANN
i Kathryn NORBERG (ed.), Fiscal crises, liberty, and representative government, 1450-1789, Stanford,
Stanford University Press, 1994, p. 140-180 (citació de la p. 146).
01 fontana 8/6/04 10:12 Página 19

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada