domingo, 25 de diciembre de 2011

Fuentes Quintana, José Castanyeda, Luis Navarro Olivares, Huberto Villar Sarraillet

40 anys de la Facultat d'Economia de la Universitat de València - Pàgina 7


8. Sobre la figura de José Castanyeda es poden consultar els articles de Huberto Villar Sarraillet: “José Castañeda: su personalidad, su vida y su obra” pp. 243-276 i el de Rocío Sánchez Lissen “Los tres primeros catedráticos de teoría económica de la universidad española” pp. 149-161 en Enrique Fuentes Quintana: “Economía y economistas españoles”. Vol. VII

Al número 94 de la revista Economistes editada pel Col·legi d’Economistes de València de març de 1996, en una entrevista a Luis Navarro Olivares, qui era en aquells moments president de la secció en València del Col·legi, expressava: “Nuestros primeros enemigos fueron las facultades ya constituidas porque no querían tener competencia. Díaz Llanos se oponía, por considerar que se iba a dar un exceso de oferta. ¡Van a salir economistas como bollos!, me dijo, y yo le contesté: ¿Y por qué los bollos tienen que salir de Madrid nada más? Al final dio su brazo a torcer y todo fueron facilidades desde entonces. En Valencia también tuvimos opositores, como el propio rector de la Universidad Corts Grau, con el que mantuve algunas fuertes discusiones”.
L’aportació dels estudiants a la creació de la facultat no va ser menor. Com a mostra podem constatar que l’Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Comercials (AIESEC) va celebrar el seu IX Congrés Nacional precisament a València, i que a petició del comitè local, (no hem pogut albirar qui el podia composar) es va oferir a la presidència de la Diputació de València participar en el comitè d’honor de dit congrés. La diputació va correspondre amb una ajuda per al suport del congrés de 5.000 pts, segons l’acta del ple de la Diputació de 23 de juny de 1966.
Estem acabant el mes de juny i encara no sabem si podran començar les classes. Malgrat tot, el 5 de juliol el degà de Dret Efren Borrajo i l’alcalde

Rincón de Arellano ja tenen perfilada l’estratègia per tal d’aconseguir-lo. Des del dia 1 de juliol l’alcalde escriu a tots els procuradors membres de la comissió d’educació de les Corts espanyoles demanant que s’aprove la llei de creació. A més, ja està constituïda formalment la Comissió Gestora (9) de la Facultat i ja té un compte obert al Banc de València per fer front a les despeses. L’Ajuntament ja ha lliurat 500.000 pts i el Banc de València lliura les seues 250.000 pts el dia 6 de juliol. També la Societat Valenciana d’Agricultura aporta 50.000 pts amb caràcter testimonial.

9. El article escrit pel profesor José Honrubia: “Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales: Historia de su nacimiento” és el més complet dels que s’han publicat. Podem trobar la problemàtica de la creació de la Facultat, els components de la Comissió Gestora, així com la problemàtica dels primers anys de funcionament: professorat, càtedres, degans, problemàtica dels PNN, i molta informació viscuda de primera mà. Malauradament és difícil de trobar.

El 7 de juliol el rector Corts envia un telegrama al ministre acompanyat per la signatura de 132 alumnes demanant que a la propera reunió de rectors s’incloga a l’ordre del dia la nova Facultat de València. El 23 de juliol es fa una reunió de la Comissió Gestora amb temes administratius. Es realitzen uns pressupostos detallats i es calculen unes despeses de casi 5.000.000 de pts. per al funcionament només del primer any; es proposa el contracte amb els Mercedaris, propietaris del local, es pressuposten i s’inicien les reformes d’adaptació del local que pugen a 703.131,70 pts. i per últim s’aprova el pressupost de compra del mobiliari a la casa Pallardó per 877.412 pts. A aquesta reunió acudeix José María Dilla, professor del Departament de Dret del Treball i company de Borrajo, que serà l’administrador del centre.

Com una de les obsessions de Lora-Tamayo és l’existència de càtedres i de professorat preparat, s’han iniciat converses amb el degà de la Facultat d’Econòmiques de Màlaga. El mes de juliol el degà i catedràtic de Sociologia José Jiménez Blanco accepta vindre a València per fer-se càrrec de la facultat. El professor Jiménez Blanco ja havia estat vinculat a València prèviament, a la Facultat de Dret, ja que a l’any 1952 el seu mestre Francisco Murillo, va ser nomenat catedràtic de Dret Polític a la Universitat de València, i Jiménez Blanco el va acompanyar com ajudant. Aquesta experiència valenciana i la seua situació familiar, van ser determinants perquè acceptara ràpidament la proposta. El professor Jiménez Blanco guanyà la càtedra de Sociologia l’any 1962 a la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials de Bilbao, d’on marxà l’any 64 per exercir de degà, i posar en marxa la nova facultat de Màlaga. El curs 1966-67 va exercir exactament la mateixa funció, enllestint els nous estudis d’economia a València. Al professor Jiménez Blanco li correspon buscar i trobar el claustre de professors. Malgrat alguna pressió inicial, ell acaba decidint persona a persona qui impartirà les assignatures.

Només falta el encaix jurídic dels nous estudis. Som al mes de juliol i, amb l’estiu pel mig, Rincón de Arellano té la seguretat que la llei no va estar aprovada per al nou curs. Cal buscar una alternativa i el professor Borrajo la troba al llarg de les vacances d’agost. El 19 d’agost es citen Rincón de Arellano i Borrajo per tal d’anar a veure el director general d’Ensenyament Universitari i el ministre. Quan aplega Borrajo, l’alcalde ja ha marxat. Intenta trobar-lo a

l’Hotel Palace, on s’allotja, i li deixa per escrit una nota amb la següent proposta: si no està aprovada la llei, haurem de crear un centre anomenat “Centre Universitari d’Estudis Econòmics”. Aquest centre estarà regit per uns estatuts que no necessiten una llei, només un decret del ministeri igual que el CEU o l’acadèmia de San Raimundo de Peñafort de Madrid, en virtut de les disposicions transitòries de la Llei d’Ordenació de la Universitat de 1943. Efrén Borrajo coneixia de primera ma aquestes iniciatives, ell havia estat professor i, fins i tot, director de l’acadèmia San Raimundo de Peñafort en Madrid. El Centre d’Estudis Econòmics estaria adscrit a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga, a la que es lliuraran els drets de matrícula, però la gestió econòmica i administrativa aniria a càrrec del patronat universitari de València (en concret la Comissió Gestora). I al mateix temps li aporta un esborrany d’avantprojecte d’ordre ministerial que desenvolupa el reglament del centre. Com a bon jurista, el professor Borrajo havia trobat la figura jurídica més adient per a l’ocasió.

Aquesta anècdota del Hotel Palace deixa ben palès que no existeix una única persona responsable de gestionar la representació dels interessos valencians davant del Ministeri. Sense esperar ningú Rincón de Arellano s’havia entrevistat amb el ministre, per a pressionar, però sense una estratègia legal. Borrajo que sí té clara l’estratègia, acaba entrevistant-se amb el ministre un dies després; però a l’estiu ha de visitar a la família, per la qual cosa escriu al rector Corts el dia 18 d’agost, donant-li instruccions. Al mateix temps es posa en contacte amb Jose Luis Dilla i Luis Navarro. Però a l’agost a València no queda cap responsable de la Universitat. Luis Navarro ho recorda clarament: “Estábamos en plena época estival y Corts se encontraba en su lugar de descanso hasta donde me trasladé. Tras recibirme de uñas apelando a su derecho al descanso, me disculpé comentando la urgencia del tema y logrando que accediera a mis peticiones, exigiéndome que tuviera en su despacho todos los documentos en un plazo de 24 horas. Tras agradecérselo, fui a toda prisa a encontrarme con Efrén Borrajo que durante toda la noche preparó los trámites”.

Aquesta tasca estival té les seues recompenses només uns poc dies després. El ministre contesta per escrit a aquestes propostes el dia 1 de setembre: “La aprobación de la Facultad de Econòmicas está pendiente por las Cortes. (...) Las ideas que tiene el Profesor Borrajo, no pueden ofrecer dificultad alguna, por cuanto se realizan en forma ajena, sin ninguna intervención por parte del Ministerio”. Una volta més, el Ministre contesta que no es pot començar la Facultat, però deixa oberta la porta a l’existència del centre; mentres no siga una qüestió que l’afecte directament...

A la fi, ja s’ha trobat el camí per crear els estudis d’economia a València. Queden poc més de quaranta dies per començar les classes i cal fer encara moltes coses. La sessió ordinària de l’Ajuntament de València del 2 de setembre del 1966 ens ho confirma. En el punt 29 de l’ordre del dia es decideix: “comunicar al Excmo. Sr. Ministro de Educación y Ciencia lo siguiente:
Estando en trámite de ser creada la Facultad de Ciencias Económicas de la Universidad de Valencia, el Patronato Universitario, por medio de la Comisión Gestora, formada para facilitar al máximo la labor de ese Ministerio, ha arrendado locales por plazo de cuatro años y precio seiscientas cincuenta mil pesetas (650.000 PTA), realizando otras adaptaciones por setecientas tres mil ciento treinta y una pesetas (703.131 PTA), y encargado mobiliario por ochocientas setenta y siete mil cuatrocientas doce pesetas (877.412 PTA), con fondos del Ayuntamiento, la Diputación, la Caja de Ahorros y otras Entidades, en la confianza que puedan cursarse en el Académico mil novecientos sesenta y seis-sesenta y siete, por lo menos, estudios de primer año; y a tal fin, consultados fueron en su día los Decanos de la Facultad de Derecho de Valencia y de Ciencias Económicas de Granada en Málaga, de la cual dependería hasta la creación en Valencia de dicha Facultad, manifestaron existía Profesorado competente para todas las disciplinas, rogamos encarecidamente a V.E. se digne dar Orden Ministerial para que se cree un centro de estudios económicos dependiente del Patronato Universitario (…) ”.

Per tant, la Universitat de València sense tindre a la seua ma el BOE, en una decisió sorprenent pren la resolució de començar els estudis. En la memòria del curs acadèmic 1965-66 el mateix Secretari General de la Universitat de València escriu: “Así, lógicamente, una de las primeras peticiones acordadas y elevadas a los poderes públicos por el naciente Patronato de la Universidad de Valencia impetraba la creación en ésta de la nueva Facultad de Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales, añeja aspiración de siempre apoyada por el Excm. Ayuntamiento de esta Capital y los entusiastas desvelos de su Alcalde Presidente y que reunió en su torno las valiosas aportaciones de la Excma. Diputación Provincial, Caja de Ahorros y prestigiosas entidades culturales y bancarias valencianas. Consecuencia de lo bien fundado de dicha petición fue que el Gobierno de la Nación enviase a las Cortes españolas un proyecto de ley creando en nuestra Universidad dicha nueva Facultad, proyecto que es de esperar sea convertido en Ley en uno de los próximos plenos de Cortes. Entretanto y por el curso que ahora se inicia funcionará ya en Valencia un Centro Universitario de Estudios Económicos, embrión de la futura nueva Facultad, que resolverá así, al menos para un primer Curso de Licenciatura en Ciencias Económicas, el problema que a los estudiosos de dicha carrera y a sus familias representa la forzosa diáspora anterior”.
Som a les primeries de setembre i la Comissió Gestora, sobre la base de les converses amb el ministre, ha pres la decisió de començar aquest mateix curs. Ja s’han fet les obres d’adaptació dels locals i s’ha comprat el mobiliari. El 15 de setembre s’obri el termini de matrícules utilitzant el mateix formulari que el de la Facultat de Dret. Es realitza als mitjans de comunicació una campanya de publicitat entre el 15 de setembre i el 2 d’octubre amb anuncis a la premsa i la ràdio de València, Castelló, Conca, Albacete, Múrcia, Terol i Saragossa. Acabat el termini hi ha inscrits 275 alumnes. L’èxit és tan gran que es veuen obligats a ampliar el termini de matrícula primerament fins al dia 5 d’octubre. Davant de les reiterades peticions es va prorrogar la inscripció definitivament fins al 18 d’octubre, efectuant-se 336 matrícules.
La Comissió s’havia llançat sense tindre el paraigües de la legalitat. Per fi, el dia 24 de setembre s’aprova pel ministeri el decret de creació del Centre Universitari de Estudis Econòmics, i el dia 27 del mateix mes s’aprova per la direcció general d’Ensenyament Universitari el reglament de funcionament del centre. Malgrat que semble increïble, el Centre Universitari ha estat matriculant alumnes sense tindre aprovats els seus estatuts de funcionament. El dia 13 d’octubre es realitzava l’acte oficial d’obertura amb les paraules del director del centre, el professor Borrajo, i es va fer entrega d’una carpeta als alumnes amb el claustre de professors, els grups i horaris, els programes de les assignatures i la relació de llibres i bibliografia de cada assignatura.

Poc a poc tot va quadrant. El dia 19 d’octubre, quan ja han començat les classes, la comissió d’educació de les Corts espanyoles desestima les esmenes a la llei de creació de la facultat. Els ponents de la comissió que analitza les esmenes son: Antonio Tena (secretari del Ministeri), José Filgueira (Alcalde de Pontevedra) i el mateix rector Corts Grau! Per fi s’obri el camí a la legalitat. El dia 28 de desembre del mateix any 1966, (dia dels Sants Innocents), s’aprova definitivament a les Corts la llei 118/1966 per la qual es podien crear als districtes universitaris de València i de Santiago de Compostela, les Facultats de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada