Museu d'Art Modern de Tarragona.
Del 5 d'octubre al 5 de novembre de 2006.
9 de Octubre de 2006.
L'any 2006 es commemoren els centenaris de la mort del pintor Paul Cézanne (Ais de Provença 1839 -1906) i dels, inicis del Noucentisme, moviment cultural i artístic hegemònic a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX i que tingué com a referència l'esmentat geni francès pare de la pintura moderna. L'escriptor i filòsof català Eugeni d'Ors impulsà el nou moviment amb la publicació del Glosari, el 1906. Om podrà gaudir en la present mostra, per primer cop, de la col·lecció d'art privada d'Eugeni d'Ors.
La Ben Plantada
Fins al pròxim 5 de novembre el Museu d'Art Modern de Tarragona ofereix la possibilitat de fer un viatge als inicis del segle XX a través del moviment artístic i cultural predominant aleshores a Catalunya. Es tracta del Noucentisme, el naixement del qual, ara fa 100 anys, es deu a l'escriptor i filòsof Eugeni d'Ors i que té com a referent el pintor francès Paul Cézanne.
'La ben plantada. El Noucentisme 1906-2006' s'excusa en la figura de la dona ideal descrita en textos com la glosa 'La ben plantada' d'Ors, per fer un recorregut pel que va representar per al món artístic català el moviment noucentista. El director artístic de l'exposició, Josep Bracons, explica que aquesta exposició vol mostrar 'els paràmetres' del Noucentisme basats en la modernització del món clàssic grec i ho fa 'a través la figura de la dona ideal'.
Així, al Museu d'Art Modern de Tarragona aquests dies hi podrem trobar més de 150 representacions de dones en tot tipus de suports i expressions artístiques que abracen la litografia, l'aiguafort, la il·lustració, la xilografia i l'escultura. A més es port fer un cop d'ull a alguns dels escrits de l'època i que inspiren el moviment. Eugeni d'Ors, lògicament, en té un espai preeminent.
D'aquestes peces n'hi ha força de 'poc vistes o rares i inèdites' segons ha explicat Bracons i és que es pot comptar amb la col·lecció personal d'Eugeni d'Ors cedides per la seva família. Així, a banda de les obres d'altres autors també es poden veure dibuixos fets per ell i escrits que rarament s'havien exposat.
I és que la mostra vol ser també un homenatge a les gloses d'Eugeni d'Ors en el centenari de la seva primera publicació alhora que es commemora el centenari de la mort de Paul Cézanne. L'artista francès és present en aquesta exposició com ho són també Matisse, Picasso, Dalí o Arístides Maillol a més de Joan Miró, Ramon Casas i els tarragonins Julio Antonio, amb la 'Venus mediterrània' o Salvador Martorell amb 'Sortint del bany'.
L'Exposició ha estat inaugurada aquest dijous amb la presència del president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio i representants del Museu Diocesà de Barcelona i Bancaja, organitzadors de la mostra. Aquest homenatge al Noucentisme romandrà a la ciutat de Tarragona fins el 5 de novembre, al carrer Santa Anna número 8, seu del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Joan Aregio visita l'exposició
L'exposició, organitzada per la Diputació de Tarragona, BANCAJA i el Museu Diocesà de Barcelona, "La Ben Plantada (El Noucentisme 1906-2006)" mostra aquest moviment català que gaudeix d'un notable reconeixement a nivell internacional, dones en ell es formaren els nostres genis de les Avantguardes: Dalí, Miró i Picasso, de qui també el 2006 commemorem el 125 aniversari del seu naixement. L'exposició es podrà veure posteriorment a Gijón.
L'ideal femení del Noucentisme el perfilà Eugeni d'Ors amb la seva obra La Ben Plantada, que simbolitzava les virtuts de la cultura catalana, arrelada en les antigues cultures mediterrànies, Grècia i Roma. Així, l'exposició presenta més de 150 representacions femenines de grans artistes com Cézanne, Maillol, Matisse, Derain, Casas, Gargallo, Julio Antonio, Hugué, Albéniz, Clará, Marés, Martorell, Obiols, d'Ors, Pichot, Pruna, Ricart, Smith, Sunyer, Togores, Torres García, Dalí, Miró o Picasso, entre molts d'altres.
CENT ANYS DESPRÉS
Cent anys després de la mort de del pintor Paul Cézanne, esdevinguda a Ais de Provença el dia 23 d'octubre de 1906 i de l'inici de la publicació del Glosari, la columna periodística d'Eugeni d'Ors al diari barceloní La Veu de Catalunya, que aparegué per primera vegada el dia u de gener d'aquell mateix any i que tot seguit esdevingué una referència fonamental del noucentisme català, entrecreuem la memòria d'aquests dos fets i els assumim com a pretextos principals d'aquesta exposició que inclou una selecta tria d'obres d'aquells artistes europeus que els primers anys del segle XX determinaren el nou tombant de l'art contemporani - Picasso, Cézanne, Matisse, Derain, Maillol - i una àmplia representació de l'art noucentista català, que configura un suggerent intent de reflectir plàsticament les inquietuds del nou segle, el nou-cents, i de configurar una nova tradició estètica superadora dels postulats vuitcentistes, decadentistes i finiseculars.
El conflicte entre tradició i modernitat que emmarca tot l'art d'aquest moment és ben patent en el noucentisme català i es plasma simbòlicament en una figura literària, a Ben Plantada, perfilada per Eugeni d'Ors - signant Xénius - a través d'una sèrie de glosses publicades l'any 1911 i tot seguit recopilades en forma de llibre novel·lat. La Ben Plantada glossada per d'Ors, de nom Teresa, és una dona arquetípica dotada d'una sèrie de virtuts que representen la cultura i la tradició catalanes.
"La Ben Plantada" d'Eugeni d'Ors no configura per ella mateixa cap cànon ni un programa estètic, tot i que són molts els referents i els models que consagra. La Ben Plantada és, principalment, una reivindicació de l'hegemonia de la cultura per damunt, fins i tot, de la política.
LA GÈNESI DE L'ART NOUCENTISTA
La gènesi de l'art noucentista català és pròxima a alguns dels esdeveniments que aquells mateixos anys establiren les determinants de l'art del segle XX. L'estiu del 1905 Henri Matisse i André Derain gestaven el fauvisme a Cotlliure, una localitat de la Catalunya Francesa. El viatge cap a la mediterrània d'aquests dos artistes s'inscriu en una cadena de circumstàncies que comença amb les recerques impressionistes sobre la llum natural, que prossegueix amb la recerca de la llum mediterrània - més intensa, més viva- pels postimpressionistes i que aboca a la descoberta de la joie de vivre mediterránia simbolitzada per les cèlebres obres de Matisse Luxe, calme et volupté (1904) i Le Bonheur de vivre (1905-1906).
En direcció oposada, Cézanne, un home del Mediterrani que ja no necessitava descobrir-lo, explorava el paisatge i la figura a la llum de la geometria, exaltant Fordre i l'estructura en front de la vibració superficial de les coses. El tema de les i els banyistes que Cézanne va desenvolupar els últims anys de la seva vida i que ens plau molt de tenir representat en aquesta exposició, significa la culminació d'aquestes recerques que, com és prou ben sabut, constitueixen un dels fonaments del cubisme i consegüentment formen part de la genealogia troncal de l'art del segle XX En relació amb els propòsits d'aquesta exposició ens cal remarcar que l'influx de Cézanne es va projectar amb molta forja en l'art noucentista català. Eugeni d'Ors va intuir ràpidament que la pintura de Cézanne connectava directament amb una de les majors virtuts de La Ben Plantada -rordre- i ben aviat va senyalar-lo com un model a seguir. Així, el cezanisme és patent en l'obra de pintors noucentistes com Sunyer, Togores o Jaume Mercadé, per citar-ne tan sols uns pocs però significatius.
Al mateix Saló de tardor parisenc del 1905 on Matisse i Derain amb la participació involuntària del crític d'art Louis Vauxcelles van fer esclatar el fauvisme, un escultor català del nord, de Banyuls, triomfava amb una exaltació escultòrica del Mediterrani. Ens referim a Arístides Maillol i a la seva obra Mediterrània, aleshores molt elogiada per André Gide. Una peça de formes compactes i robustes que s'aIlunyava decididament dels referents rodinians i que encetava una deriva de l'escultura contemporània cap al classicisme arcaïtzant que va tenir un ampli seguiment en el context del noucentisme català. Per això també evoquem i homenatgem Arístides Maillol en l'apartat introductor d'aquesta exposició.
No hay comentarios:
Publicar un comentario