Isidre Grau i Antolí La Maleta de l'escriptor

LA MALETA DE L’ESCRIPTOR

Presentació

Aquest llibre parla de coses que he après escrivint.
Aquest llibre parla, també, de coses que he après ensenyant.
En aquest llibre em refereixo a l’escriptura literària com si fos un viatge. I ho és. Però també és una manera de presentar un seguit de reflexions com un itinerari amè. I alhora, instructiu. Encara que sigui parcialment instructiu, com sempre ho serà qualsevol ensenyament artístic.
La idea del viatge s’adiu amb l’escriptura. Quan repasso els gairebé trenta anys des que vaig decidir posar-m’hi per no deixar-ho, m’adono que ha estat com un camí de moltes etapes. I algunes modificacions personals.
A vint anys de la primera decisió, després d’haver-me mogut lliurement per la novel•la i el conte, se’m va proposar que n’ensenyés les tècniques a gent que volia aprendre a escriure. Va ser una nova etapa, amb la presa de consciència d’uns recursos interioritzats per intentar transmetre’ls. Amb la immersió en moltes lectures d’autors que han parlat de la creació literària. I potser el més important, copsant en directe les dificultats de l’aprenentatge. Una feina feta primer a l’Aula de Lletres i, encara ara, a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès.
Ensenyar a escriure és un revulsiu de la pròpia pràctica i una nova manera de llegir, però el viatge no s’atura aquí. L’altre pas va ser parlar-ne en un diari. Des del 5 de febrer del 1998 fins al 12 de juliol del 2001, vaig publicar una col•laboració setmanal al suplement de Cultura del diari Avui, dirigit per David Castillo, amb una columna dedicada a les tècniques literàries, successivament titulada Narratòria, Ficcionari i Modelari. Les seves respectives orientacions eren les anàlisis sobre els recursos narratius, les dificultats en el procés d’aprenentatge i els possibles models narratius.
Ara estic fent un nou pas: passar a format llibre alguns d’aquells textos. Tenia intenció de fer-ho des que vaig acabar els articles setmanals, però no volia col•leccionar un text rere l’altre, tal com havien aparegut a la premsa. El llibre té unes demandes molt diferents que l’article periòdic. Per aquest motiu “La maleta de l’escriptor” no és la simple reunió d’uns textos anteriors, sinó un nou discurs unitari sobre les tècniques narratives. Un discurs amb un fil propi i que s’alimenta, això sí, de les coses dites especialment en la sèrie Narratòria. Ara bé, els textos han estat redactats de nou per adequar-se al que espera un lector de llibre. I amb la llibertat d’incloure-hi noves aportacions.
Es pot aprendre a escriure? En aquests deu anys no he parat d’escoltar sovint la pregunta, però no he escoltat respostes definitives. El que sí que he arribat a aclarir, personalment, és que es pot ensenyar a escriure. De la mateixa manera que he pogut constatar que, tot aprenent a escriure, hi ha hagut gent que ha après força coses d’ell mateix i del sentit de la literatura, com a companya de vida. Del progrés en la qualitat de l’escriptura, cadascú n’ha de respondre per ell mateix.
La intenció d’aquesta maleta no és resoldre els dubtes de qui vol escriure, sinó més aviat obrir-li més preguntes i assenyalar-li els camins per trobar les pròpies respostes. El que s’hi diu no esgota el tema, només són tocs d’atenció. Petites advertències al viatger, començant per les provisions de l’equipatge i continuant amb algunes ampliacions tretes del mapa de l’escriptura. Com sempre que algú s’embarca en un viatge, els mèrits de completar-lo amb satisfacció seran estrictament personals.
La selecció de textos inclou aproximadament una tercera part dels publicats. Són els que poden orientar millor l’itinerari personal per la creació literària i he deixat de banda aspectes més interns, com el treball de l’estil i l’adquisició d’una veu personal, que poden ser motiu d’un altre llibre. De moment, aquí hi ha un primer tast de la travessia.

Isidre Grau