Josep Torrens Missé: Mejora tu autoestima

EXISTEIXEN LES CASUALITATS?
Segurament, al llarg de la nostre vida,
l'atzar ens ha portat a conèixer persones i a
viure situacions que ens han marcat i que d'una
forma o d'una altra han tingut una certa
influència o han provocat un canvi a les nostres
vides.
Si ens preguntem
no haguéssim conegut aquell
professor, aquell escriptor, aquell periodista,
aquell home o a la veïna que vivia al costat de
casa ,potser la nostre vida tindria un altre
sentit, haguéssim escollit un altre camí
professional, o tindríem una altre parella, etc.
Més o menys, tots tenim constància que
I que la historia n'està plena d'esdeveniments que canvien la vida personal, fins
i tot, la social. Per exemple, com s'hagués
desenvolupat la historia si Jaume I, no hagués
conquerit Mallorca o València? O com hauria
aconseguit l'Índia la seva independència sense
la figura de Gandhi? O què seria de la
psicologia si Sigmund Freud no hagués
descobert l'existència de l'inconscient o Carl G.
Jung no hagués conegut a Freud ?
Succeeix també amb llibres, pel·lícules,
c o n f e r e n c i e s , e t c . q u e e n s t o q u e n
profundament, ens fan vibrar i qüestionar
aspectes interns, la qual cosa també pot
passar amb persones que ens donen llum i
obren la nostre consciència.
Per què hi ha persones,
esdeveniments que sorgeixen a la nostre vida
què hagués estat de la en moments determinats? Les respostes
poden ser varies. Per a uns és
, per a d'altres és i per a uns
altres són que
ens ajuden a transformar-nos i que tenen a
veure amb la
Sens dubte, hi ha coincidències que tenen
un sentit positiu per a nosaltres, que són
coherents i que tenen la funció d'obrir-nos nous
camins. En canvi, n'hi ha d'altres que són
irracionals, no esperades, que ens pertorben i
afecten. Per exemple, hi ha manifestacions
sincròniques que es donen per conèixer
quelcom nou, per crear, inventar, interpretar,
tenir certes experiències personals, per
evolucionar, etc. Però n'hi ha d'altres que
estant lligades al dolor, a la tristesa, a la
malaltia, a la ruptura, a la mort, etc. i que
succeeixen sense poder-les evitar.
El concepte de sincronicitat fou introduït
l'any 1951 pel psiquiatre suís Carl G. Jung. Ho
defineix com “ un esdeveniment de dos o més
successos que coincideixen d'una manera
significativa, però que són causalment
inexplicables per a l'individu que els està
exper imentant ” . És a di r, que passen
simultàniament sense que hi hagui entre ells
una relació de causa i efecte.
De vegades, aquest fet es pot donar quan
estem pensant en algú que fa anys no veiem o
no hi parlem i de sobte ens arriba una carta
seva o ens el trobem pel carrer. O quan ens
trobem per casualitat amb un company, al que
no hi havia manera de localitzar i amb qui
necessitàvem parlar-hi. Carl G. Jung afirma
que “aquests fets són acausals però estan
units pel significat, i això podria estar relacionat
amb alguns processos arquetípics que
funcionen en l'inconscient ”.
En definitiva, certes relacions, trobades,
esdeveniments, poden arribar a produir-se en
moments clau determinants de la nostre vida i
tenir un especial significat per a nosaltres,
podent simbolitzar el nostre estat interior i el
q u e e n s p o d e n a j u d a r a t r a n s f o rma r
internament. Aquestes poden ser en forma de
relacions amoroses, terapèutiques, professionals, d'amistat, o mitjançant escriptors,
músics, pel·lícules, etc. De manera que
Psicòleg Humanista
qüestió de
l'atzar casualitat
coincidències necessàries
sincronicitat